Calaix de tarda boirosa

2002-07-25T17:55:00.000-07:00

Aquesta és l'adreça de la pàgina web oficial de la cantant irlandesa Cara Dillon.
http://www.caradillon.co.uk/

2002-07-25T17:48:00.000-07:00

RECOMANO DES D'AQUEST MODEST CALAIX QUE ESCOLTEU LA CANTANT IRLANDESA "CARA DILLON". EL SEU ÚLTIM DISC, D'HOMÒNIM NOM, ÉS UNA DELÍCIA. LA SEVA VEU ÉS D'OR. TRANSMET TANT...! ELS ARRANJAMENTS MUSICALS DE SAM I SEITH LAKEMAN DE LES CANÇONS TRADICIONALS SÓN SIMPLEMENT GENIALS. IF YOU'RE SEARCHING FOR A CHARMING AND RELAXING TIME, JUST LISTEN TO IT. QUE QUINES CANÇONS US RECOMANO? M'ÉS DIFÍCIL. LA MEVA PREFERIDA ÉS "CRAIGIE HILL" (it being the spring timeee and the small birds they were singing downing by a shaddy arbour that I carelessly did stray lalalala the violets they were charmingggg for to view two lovers talking a while I did delay ...). Aquí queda la recomanació d'un amant de la música celta. El disc no està a la venta als Països Catalans així que si voleu escoltar-ne alguna cosa us recomano que visiteu la seva pàgina oficial d'on us podreu baixar dues cançons senceres a l'apartat d'audio i d'on podreu escoltar-ne fragments de les restants. CARA DILLON debuta amb aquest disc en solitari, però anteriorment ja havia participat en altres formacions. El seu debut va ser als 17 anys amb el grup Oigé, amb el disc "Impressions", i posteriorment va col·laborar amb un altre grup però mai van arribar a editar cap treball. Ha fet algunes col·laboracions importants, com en la cançó número 1 ( si no recordo malament) del "Tubular Bells 3" de Mike Oldfield, i en altres recopilatoris de música celta. És un nou talent que, pas a pas, i poc a poc, i xiuxiuejant amb aquesta veu celestial i evocadora, i amb aquesta mirada innocent de nena bona als seus 27 anys, s'obre pas parsimoniosament dins d'aquest complicat i competitiu mercat musical britànico-irlandès. Segueix així CARA. VISCA LA MÚSICA TRADICIONAL IRLANDESA!!!

2002-04-18T09:25:00.000-07:00

PRÈVIA A TOTES LES DISSERTACIONS PER A PASSAR L'ESTONA ( ALTRAMENT DITES "VOMITADES").

Tots sóm diferents. I tots tenim coses en comú, a la vegada, però no deixen de ser agrupacions de trets semblants, d'allò més molecular fins a allò més molar. Partint d'aquesta premisa, m'autoanomeno rar, en tant que la meva raresa és el tret distintiu respecte les altres persones, i entenent així que, lluny de voler posar distàncies, "totes les persones són rares"; accepto doncs una frase que odio si com s'hi arriba és des d'un altre raonament, des d'aquell que usa com a argument un mètode i no continguts, és a dir, pronúncia la frase "tots sóm rars" per tal de restar importància (voluntàriament o involuntària) a la teva significació; d'altra banda amb un ampli objectiu generalitzador i homogeneïtzador, amb un èmfasi especial per a desproveïr de tensió la situació.

Des de temps antics s'ha classificat les persones en diverses classes; una de les divisions més contemplades dins la filosofia era la dicotomia acció/contemplació. Em situo en la contemplació, però entenc, i és un dels meus objectius, que l'adequat ( i potser m'erro) seria tendir a un punt mig entre ambdues, sempre tendir-hi, ja que els punts mitjos són inexistents, almenys a la pràctica. Així doncs que des de la meva línia contemplativa, podria dir-se més passiva, aspiro a recuperar aquell extrem actiu que vaig tenir temps enrere, quan encara no sabia sofrir, o almenys no ho feia conscientment. És possible, doncs, que s'observi una certa recança cap als meus propis plantejaments en l'exposició; l'entenc com biaixos fruit d'aquesta guerra civil interna entre dos extrems a reconciliar.

Escric aquesta espècie de pròleg per tal que el qui s'atreveixi a endinsar-se dins aquest món de recargolades, però mai malintencionades, interpretacions i progressives reinterpretacions, anàlisis, hipòtesis, aberracions (perquè no?) sobre el que jo entenc com a vida, sobre la meva experiència quotidiana, comprengui millor la lògica present en els meus escrits. Si tu, visitant d'aquest calaix de tarda boirosa, et veus amb cor i/o interessat en llegir les meves reflexions, endavant, hi ets convidat/da.

2002-04-18T09:23:00.000-07:00

A causa de problemes tècnics, els acords surten mal ubicats sobre la lletra, de moment proveu d'ubicar-los mentre toqueu :-(

2002-04-18T09:19:00.000-07:00

Come What May

Intro: Do Re Fa Fa7

Do Re Fa Fa7 Do

Do Re
Never knew I could feel like this

Fa Fa7 Do Domaj7
Like I've never seen the sky before

Do Re
I want to vanish inside your kiss

Fa Fa7 Do Domaj7
Every day I love more and more

Do
Listen to my heart

Re
Can you hear it sings

Fa Fa7 Do Domaj7
Telling me to give you everything

Do
Seasons may change

Re Re (arpeig)
Winter to spring

Do
But I love you until

Lasus4 Sol Do
The end of time

CHORUS:

Do Lam
Come what may

Lam Re
Come what may

Re Do Lasus4 Sol Do
I will love you until my dy- ing day

Do
Suddenly the world seems

Re
Such a perfect place

Fa Fa7
Suddenly it moves with

Do Domaj7
Such a perfect grace

Do
Suddenly my life

Re
Doesn't seem such a waste

Fa Fa7 Do Domaj7
But our world revolves around you

Do
And there's no mountain too high

Re
No river too wide

Fa Fa7
Sing out this song

Do Domaj7
I'll be there by your side

Do
Storm clouds may gather

Re
And stars may collide

Do
But I love you until

Lasus4 Sol Do
The end of time

REPEAT CHORUS

Do Domaj7 Lam
Oh, come what may

Re
Come what may

Do
I will love___ you

Am
I will love you

Fa
Suddenly the world seems

Re (Mim -Fa-Sol)
Such a perfect place

Do Lam
Come what may

Do Fa
Come what may

Lam Do Lasus4 Sol Do
I will love you until my dy- ing day

2002-01-31T17:13:00.000-08:00

IMPRESSIONS (per Aleix)

Arràn de la lectura del llibre "Impressions", de Yoko Ono, que recull una antologia de la seva obra des dels seus inicis als anys 60 i que fou exposada al Palau de la Virreina entre finals de desembre i principis de gener, proposo aquí unes petites reflexions basades en el material absorbit:

1.-Imagina una habitació buida. Pregunta't si té parets.

2.-Mira fixament a qualsevol lloc, és igual quin, i deixa que la teva ment flueixi.

3.-Estira't a la tarda al llit i mira el cel.

4.-Imagina't en un camí. Cerca allò concret que no et deixa avançar. Quan no hi hagi res, frueix de cada pas que facis fins al pròxim obstacle.

5.-Evita l'estrés amb orgasmes espirituals.

6.-Dorm al sofà tota la tarda i mentrestant surt allà on vulguis.

7.-Olora una fragància que t'agradi fins que t'adormis.

8.-Escolta en la teva ment com diferents persones diuen el teu nom.

9.-Sent la llibertat dins el pit.

10.-Escriu el primer que et vingui al cap amb la mà esquerra si ets dretà i amb la dreta si ets esquerrà.

11.-Imagina totes les cases on t'agradaria viure amb les seves respectives habitacions.

12.-Pensa quins són els teus instints més profunds i diga'ls en veu alta.